Els carrers solitaris
són al meu
davant.
davant.
La pluja
i el seu goteig constant,lluny del soroll i
de la ciutat.
Semblo
atrapat en el temps,
de pedra
envoltat i carrerons
que fugen i no van
enlloc.Sentiments enfrontats,
mirades que s'escapen
buscant retrobar-se.
Esglésies i sants
que miren des d'una
esplendor passada
omplen de melangia
les passejades.
La vida és al
carrer,
però tothom
prefereix
quedar-se
a casa.
les passejades.
La vida és al
carrer,
però tothom
prefereix
quedar-se
a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada