dilluns, 14 de març de 2011

Continua plovent a Toledo

 
Els carrers solitaris
un dia més
són al meu
davant.




La pluja
i el seu goteig constant,
lluny del soroll i
de la ciutat.



Semblo
atrapat en el temps,
de pedra
envoltat i carrerons
que fugen i no van
enlloc.



Sentiments enfrontats,
mirades que s'escapen
buscant retrobar-se.



Esglésies i sants
que miren des d'una
esplendor passada
omplen de melangia
les passejades.

 

La vida és al
carrer,
però tothom 
prefereix
quedar-se
a casa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada